mardi 9 mars 2010

Seminari de recerca de doctorat - Time management in project settings

Seminari de recerca de doctorat - Time management in project settings

http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/agenda/2010/agenda_063.html

Sala d'actes. eLearn Center.
Rambla de Catalunya 6
Barcelona

En el marc dels Seminaris de recerca de doctorat s'ofereix la conferència Time management in project settings, que serà impartida per la Dra. Margarita Romero, responsable d’e-learning al Departament d’Innovació Pedagògica i Aprenentatge d'Esade.

La recerca de la Dra. Margarita Romero té com objectiu la millora dels aprenentatge en situacions col·lectives d'aprenentatge mediat per ordinador (Computer Supported Collaborative Learning). La seva activitat docent es desenvolupa a ESADE com professora al PhD Program in Management Sciences, a la Universitat Autònoma de Barcelona com professora de Psicologia evolutiva i de l’educació i també es consultora a nivell internacional en l’àmbit de l’e-learning acadèmic i corporatiu per la ITIN University a Paris, la IUFM a la Guyana Francesa i el Educational Ministry of Algeria entre d’altres.

El seminari de recerca de doctorat està adreçat a doctorands, investigadors-doctors i a la comunitat del eLearn Center en general. El tema que la Dra. Margarita Romero analitzarà són les propostes metodològiques per l'estudi de la gestió dels temps d'aprenentatge en tasques col·lectives d'aprenentatge de llarga durada. Ens parlarà de l’experiència pràctica sobre la gestió del temps col·lectiva i analitzaren les seves implicacions.

dimanche 7 mars 2010

El País, 21 de febrero de 2010: La universidad está en Twitter


El País, 21 de febrero de 2010

La universidad está en Twitter
La enseñanza 'online' gana terreno, pero se une con la presencial.



MARIA DE LAS HERAS

"Si dejas de pedalear, te caes".Es la frase contundente de JoséLozano, director de Aefol, empresa organizadora del Congreso Internacional Expoe-learning. una exposición dedicada a la enseñanza online que coincide con Aula en Ifema. Esta frase explica para Lozano la transformación que están sufriendo las universidades y el resto de centros formativos para integrar las nuevas tecnologías en el dia a dia de los estudiantes. Ya no se trata de tener suficientes ordenadores en la biblioteca o de digitalizar los contenidos en papel. Los retos son enormes y vienen líderados porla Web 2.0, las redes sociales y las nuevas formas de comunicación existentes.

Margarida Romero es responsable de e-learning (concepto acuñado al fenómeno de la enseñanza online) en el departamento de innovación pedagógica y aprendizaje de ESADE y profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona, Ella lo tiene claro: "Los chicos de ahorason multifuncionales y no soncapaces de atender una explicación oral sin consultar a la vez su móvil o su ordenador". Por ese motivo Romero ha introducido el Twitter en clase, una red social que les permite comunicarse con mensajes de una longitud inferior a 140 caracteres."La experiencia ha sido muy satisfactoria, los chicos muestran sus dudas a través de una herramienta que ya conocen y se sienten motivados", explica Las redes sociales han roto por sorpresa con la principal critica que soportaba la enseñanza online hasta el momento: la soledad y el aislamiento del estudiante. Estas herramientas permiten no sólo la relación entre compañeros, sino también el trabajo en grupo cuando los componentes viven en ciudades o incluso paises diferentes. A esto se suma otra ventaja crucialpara Romero: "Se logra un feed-back entre profesores y alumnos en foros en los que se comentan los contenidos de la clase. El alumno ya no tiene que esperar días o semanas para una tutoría".

Íñigo Babot. profesor de la Universidad Ramón Llull. lleva10 años trabajando en la enseñanza virtual y reconoce que nunca había visto tanto desarrollo en tan poco tiempo. "En los últimos dos años se ha producido un auge desconocido en este país", señala. Para Babot. no es casualidad que este crecimiento haya coincidido con la crisis."Este tipo de formación requiere una inversión inicial, pero después sale mucho más barata que la presencial", explica, yañade "A este factor se le suma otros como el avance de las nuevas tecnologías, la mejora en lacalidad de los contenidos digitales y la Web 2.0". Todo un coctel explosivo que ha provocado un avance de la enseñanza online sin precedentes. Los datos que presenta Aefol lo ratifican: 2,5 millones de personas realizaron un curso a través de la Red en España en 2009. Este número supone un crecimiento del 25% en un año en el que no ha crecido prácticamente nada La Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) fue pionera en ofrecer una formación titulada no presencial. Su andadura comenzó en la década de los setenta, cuando la mayor parte de la población española no tenía ordenador. Hoy es la mayor universidad de España, con más de 160.000 alumnos, y ofrece 26 carreras y más de medio millar de cursos de formación continua. En 1995, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) se unió ala integración de las nuevas tecnologías en la enseñanza conun modelo que combinaba formación presencial con aulas virtuales. Se adelantaron así a una realidad que ahora se extiende por prácticamente todas las universidades españolas. Los expertos coinciden en que este sistema resalla todo lo positivo de la enseñanza online yla presencial, porque el profesor actúa de guía para discernir la información realmente importante de la Red.

La vicerrectora de innovación e investigación y directora del eLearn Center de la UOC, Begoña Gros, asegura que la enseñanza en un entorno virtual puede ser tan buena y eficaz como la presencial. "Estamos en un periodo de transición. Internet ha democratizado todo, y lo bueno esque no hay que optar por un modelo u otro. El panorama actual es muy interesante", explica el director de Aefol, y añade: "Las organizaciones reivindican la nueva industria del conocimiento. Tenemos universidades que tienen 500 años de historia. Hay pocos paises en el mundo que pueden decirlo, por eso tenemos que utilizar esta reputación y potenciar las nuevas tecnologías". La Universidad de Granada ha tomado nota de esto y dispone de un centro de enseñanzas virtuales Su director, Miguel Gea, asegura que los trabajos en formación online se iniciaron en 2001. "El escepticismo de estas enseñanzas se va superando conforme las universidades con más tradición del mundo las han Ido integrado", asegura. En opinión de Gea. se camina en una doble dirección: por un lado, hacia el apoyo dela formación presencial, y por el otro, hacia un desarrollo dela formación virtual. En la actualidad, ningunauniversidad española prescinde de la formación online. En la mayor parte se lleva a cabo a través de plataformas encargadas de introducir medidas al respecto. Pero la enseñanza virtual no sólo se centra en los títulos universitarios; se extiende en todos los cursos específicos, así como los cursos de posgrado y en los de formación en las empresas. La Universidad Carlos III de Madrid está en este momento redefiendo su estrategia de formación. Por el momento utiliza un modelo único para la formación presencial, semipresencial y en linea. Antonio Artes, delegado del rector para formación online, explica que la formación virtual está presente en estudios de grado y de posgrado, y que cuenta con la colaboración de empresas y otras universidades. "El objetivo ahora es coordinar, incrementar la eficiencia y definir la estrategia de la universidad de acuerdo con su estrategia global, sin olvidar que la Universidad Carlos III de Madrid sigue siendo presencial". Las iniciativas online son acogidas con agrado por un alumnado que domina con facilidad las nuevas herramientas en Internet. Según Babot. el principal inconveniente de su crecimiento ha sido el rechazo de gran parte del profesorado, que veía con estupor cómo perdía poder en beneficio de la Red. Esto ha cambiado, y el personal docente ha decidido subirse o un tren sin retorno hacia una enseñanza global de calidad donde Internet es herramienta indispensable.








dimanche 28 février 2010

Virtual C@mpus International 2010 - Síntesis de la sesión

Virtual C@mpus International 2010 - Síntesis de la sesión

Directora del programa - Margarida Romero, Ph. D.


15.35 h. Ponencia: "Quality in collaborative learning. EuroCAT ergonomic analysis”
Dr. Niki Lambropoulou, London South Bank University – Reino Unido
Dr. Margarida Romero, Coordinadora Euro-Cat-CSCL y especialista E-learning en ESADE

16.30h. "La Calidad en e-learning corporativo" Oscar Dalmau
Soluciones Corporativas del Instituto de Formación Continua de la Universidad de Barcelona

16.50h. "Calidad en formación médica continuada”
Ricardo Robledo, Category Manager e-Products

17h “El software social y las empresas de formación: El caso del grupo Master-D”
Dr. Manuel Fandos, Relaciones externas Master-D

17:30h "Based on a possible approach of a secondary Italian school turning to an e-learning centre” Antonio Nazzaro Agnes Nicolina Profesor de Informàtica Jefa del Instituto Técnico Comercial de Avelino - Italia

17:40h. "Ambientes virtuales de aprendizaje (AVA) interactivo para ingeniería química”
Ubber Botero, Gerente General de Ingenio Colombiano

17:50h "El rol de los actores en educación virtual de calidad”
Myriam Cecilia Reyes, Gerente General de Mireco Group- Colombia

18:10h "Las plataformas multilingües on-line, el gran aliado de las universidades para el aprendizaje de idiomas” Cynthia Rud, Coordinadora lingüística y Responsable Pedagógica de ELLA, Bélgica

vendredi 12 février 2010

Reviewers needed for 'Designing Shared Spaces for Collaborative Creativity'

Reviewers needed for 'Designing Shared Spaces for Collaborative Creativity'

Dear all,

we need reviewers for the special issue.
IJWBC is a highly respected journal; Dr. Piet Kommers is the Executive Editor. We are in the process of the final corrections so we need constructive reviews.

We would be mroe than grateful if you could help us.

Thank you very much in advance,
Have a wonderful w/d,
Niki & Margarida

Community-based Innovation:
Designing Shared Spaces for Collaborative Creativity

A Special Issue of the Journal Web-Based Communities International Journal of Web Based Communities (IJWBC) ISSN (Online): 1741-8216 - ISSN (Print): 1477-8394
http://www.inderscience.com/ijwbc

Edited by:

Dr. Niki Lambropoulos
Centre for Interactive Systems Engineering
London South Bank University, London, UK

Dr. Margarida Romero
Laboratoire CLLE-LTC UMR5263
Université de Toulouse Le Mirail, Toulouse, France

mardi 19 janvier 2010

Annonce soutenance de thèse / Gestion du temps dans les Activités Projet Médiatisées à Distance / Margarida ROMERO / Vendredi 29 janvier 2010 à 9h

Bonjour à toutes et à tous,

J'ai le plaisir de vous convier à ma soutenance de thèse de doctorat en cotutelle européenne UAB – LTC intitulée "
Gestion du temps dans les Activités Projet Médiatisées à Distance". Elle se tiendra le vendredi 29 janvier 2010 à 9 heures, en salle D29 de la Maison de la Recherche de l'Université de Toulouse Le Mirail (5, allées Antonio Machado). Elle sera suivie d’un pot, sur place.

La soutenance de thèse se fera devant un jury composé de :

Pierre Tchounikine Université Joseph Fourier de Grenoble (Rapporteur)

César Coll Salvador Universitat de Barcelona (Rapporteur)

Montserrat Castelló Badia Universitat Ramon Llull (Examinatrice)

Claudette Mariné Université de Toulouse II (Directrice)

André Tricot Université de Toulouse II (Directeur)

Carles Monereo Font Universitat Autònoma de Barcelona (Directeur)


RESUMÉ

Les étudiants adultes s’engagent dans les Campus Virtuels (CV) pour la flexibilité temporelle de la formation à distance. Ces adultes ont souvent de fortes contraintes d'emploi du temps. Pour eux, la flexibilité est à la fois une nécessité et un défi dans la régulation individuelle et collective des temps de formation. Nous centrons notre étude sur les difficultés de gestion collective du temps dans le contexte des Activités Projet Médiatisées à Distance (APMD). En premier lieu, nous considérons les temps académiques des CV, le profil des étudiants engagés dans des formations à distance et l'effet des différences de fuseaux horaire dans les groupes d'étudiants internationaux. En deuxième lieu, nous évaluons les estimations temporelles individuelles et intersubjectives des étudiants. Les résultats nous permettent constater un biais de sous-estimation intersubjective des temps d'engagement des coéquipiers. Cela nous conduit à une analyse longitudinale des estimations prospectives et rétrospectives, individuelles et intersubjectives. Nous formulons l'hypothèse d'une relation entre le biais de perception intersubjective des temps d'engagement et la perte d'informations sur l'état et l'activité des coéquipiers en situation médiatisée (group awareness). Nous considérons l'hypothèse de l'influence des propriétés réfléchissantes de l’Environnement Informatique d’Apprentissage Humain (EIAH) sur la perception intersubjective des cadres temporels des coéquipiers ou Group Time Awareness (GTA). Selon cette hypothèse, l'introduction d'un outil permettant le partage collectif des cadres temporels des coéquipiers devrait faire progresser la perception intersubjective (GTA). Ensuite, nous testons l'effet de l'amélioration du GTA sur la convergence temporelle des cadres temporels des coéquipiers. Tant l’hypothèse de l’évolution du GTA comme celle de la convergence temporelle peuvent être maintenues, avec indépendance de l’utilisation de l’outil de visualisation temporelle collective. La dernière partie de la thèse compare les résultats de l'évaluation de la gestion du temps et des connaissances par des méthodes dépendantes et indépendantes de la tâche. Nous observons une faible corrélation entre les évaluations dépendantes et indépendantes de la gestion du temps et des connaissances. Nous attribuons ces différences aux compétences spécifiques mobilisées dans les APMD (corégulation, gestion des interruptions...) qui ne sont pas actuellement considérées par les questionnaires d'évaluation de la gestion du temps et rarement évaluées par les évaluations des connaissances indépendantes de la tâche.

ABSTRACT

Adult students get involved in Virtual Campus (VC) programs because of the time flexibility facilitated by distance learning education. However, they may have heavy schedule constraints, induced by their work, family and social commitments. For them, flexibility is both a necessity and a challenge for the regulation of their learning times on an individual and collective level. This collective time regulation difficulty is the research problem in this thesis.

In the context of Computer Supported Collaborative e-Learning (CSCeL), this study is focused on the collective time management difficulties during e-learning project oriented activities. Firstly, we define the specificities of the academic learning times in distance education, the e learners’ profile, and the effect of time zones differences in international students’ teams. Secondly, an evaluation is conducted on the reliability of the time estimates the students made about (a) their own learning time (subjective) and (b) the learning times of their team-mates (intersubjective). The findings suggest an underestimation bias on the intersubjective learning times estimation. Consequently, we carry out a longitudinal analysis considering estimates on four levels: prospective and retrospective estimates, subjectively and inter-subjectively. One of the research hypothesis evaluated concerns the relationship between the underestimation of intersubjective learning times and the loss of information concerning the state and the activities of the team-mates (group awareness) in CSCeL. Therefore, the mirroring properties of the Computer eLearning Environment (CLeE) may influence the intersubjective time perception called Group Time Awareness (GTA). As a result, we hypothetise there will be a positive effect in the GTA development depending on the use of a collective learning times visualisation tool. Time convergence was also hypothetised as an effet of GTA enhancement. The results allow us to maintain both hypotheses. We observe a longitudinal evolution of the GTA and the acceleration of time convergence within the group members using the visualisation tool. The last part of the thesis compares the results of the knowledge and and time management assessment through task-independent and task-dependent methods. We observed a weak relationship between dependent and independent assessments. We attribute these differences to the specific competencies mobilized in distance learning projects (coregulation, interruption management...) which are not currently considered by task-independent time management and knowledge assessment methods.

RESUM

Els estudiants s’inscriuen als Campus Virtuals (CV) amb l’expectativa de poder disposar de flexibilitat temporal per organitzar els seus temps d’aprenentatge. El perfil temporal d’aquests estudiants es caracteritza per les limitacions horàries que comporta la seva activitat professional i el seu cercle familiar i social. Per aquests estudiants, la flexibilitat és alhora una necessitat i un repte en la regulació, individual i col•lectiva, del temps de formació. Tenint en compte aquests límits, l’objectiu de la tesi és analitzar les dificultats en la gestió col•lectiva del temps en el context específic de les activitats d’aprenentatge de tipus projecte en els CV. Per tal d’assolir aquest objectiu, en primer lloc, analitzem els temps acadèmics dels CV, el perfil temporal dels estudiants i els efectes de les diferències horàries en els grups composats per estudiants internacionals. En segon lloc, avaluem la fiabilitat de les estimacions temporals individuals i intersubjectives. Els resultats senyalen que els estudiants sobreestimen els temps prospectius. No obstant això, les estimacions retrospectives individuals són molt fiables. En les estimacions intersubjectives confirmem la subestimació dels temps de formació dels companys del grup. Plantegem la hipòtesi d'una relació entre la subestimació temporal intersubjectiva i la pèrdua d'informació sobre l’estat i les activitats dels companys d'equip (group awareness) en una situació de mediació a distància per ordinador. Considerem la hipòtesi de l’efecte del grau de reflectivitat dels Entorns Virtuals d’Aprenentatge (EVA) en la percepció dels temps dels companys de group o Group Time Awareness (GTA). Segons aquesta hipòtesi, la introducció d'una eina reflectiva de tipus temporal hauria de millorar la percepció temporal intersubjectiva (GTA) i, com a conseqüència, facilitar la convergència dels temps de formació entre els membres del grup. Els resultats ens permeten constatar tant l'evolució de la GTA com la convergència temporal. L'última part de la tesi compara els resultats de l'avaluació de la gestió del temps i dels coneixements a través de metodologies dependents i independents de la tasca. Observem una relació feble entre les avaluacions dependents i independents de la gestió del temps i dels coneixements. Atribuïm aquestes diferències a les competències específiques mobilitzades en les activitats d'aprenentatge per projecte a distància (coregulació temporal, gestió de les interrupcions,...) que actualment no són avaluades pels qüestionaris d'avaluació de la gestió del temps ni en l'avaluació independent dels coneixements.

--
Margarida ROMERO
Professora Associada UAB – Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació

UMR 5263 (CLLE) - Laboratoire CLLE-LTC
FP7 Marie Curie IAPP Euro-CAT-CSCL Coordinator (www.cat-cscl.eu)
Web: www.margarida-romero.com